La variació geogràfica


La variació geogràfica


La dialectologia i la geografia lingüística

La dialectologia

Extensió dels fenòmens lingüístics en una zona geogràfica.

Origen dels trets diferenciadors entre variants geogràfiques.

Dialectalització o fragmentació geogràfica d’una llengua.

Estandardització d’una variant geogràfica.

La geografia lingüística o geolingüística

Estudi del canvi i de la distribució de les formes lingüístiques en l’espai geogràfic.

tornar al principi

Els atles lingüístics

Atles lingüístics

Atles regionals

ALeCMan, Atlas Lingüístico (y Etnográfico) de Castilla - La Mancha

«Se trata de un atlas regional en el que se ofrecen datos fónicos, léxicos y gramaticales de la lengua española hablada en esta región central de la Península Ibérica. La información ha sido recogida in situ, a lo largo de varios años, mediante entrevistas realizadas en su mayor parte con cuestionario y mediante conversaciones grabadas.»

Presentació,. Atlas Lingüístico (y Etnográfico) de Castilla - La Mancha. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Consultat a http://www.linguas.net/alecman/

García Mouton, P. i Moreno Fernández, F. (2003). Atlas Lingüístico (y Etnográfico) de Castilla - La Mancha. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Consultat a http://www.linguas.net/alecman/

Atles d’un domini lingüístic

ALDC, Atles Lingüístic del Domini Català

«L’Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans. Comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978 segons els mètodes convencionals de la dialectologia. La paraula atles que dóna nom al projecte té relació amb el fet que aquests materials estan organitzats per a ser presentats principalment en forma de mapes.
L’etapa actual del projecte va precedida d’una fase prèvia, auspiciada per la Universitat de Barcelona i pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que va consistir en la recollida de dades. Es tracta de materials de llengua oral enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics; una part s’ajusta a l’estructura d’un qüestionari preguntat en forma d’enquesta i una altra part són narracions lliures.
L’any 1989 l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el projecte i va començar una nova etapa de treball regular i sistemàtic; des de l’any 1998, i de manera continuada, es publiquen en diferents formats els materials que es preparen i s’interpreten en el marc del projecte.»

Presentació. Atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Consultat a http://aldc.espais.iec.cat/presentacio/

Veny, J. i Pons, L. (2001–). Atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Consultat a http://aldc.espais.iec.cat

Atles nacionals

ALPI, Atlas Lingüístico de la Península Ibérica

Dirigit inicialment per Tomás Navarro Tomás en el Centro de Estudios Históricos de la Junta para la Ampliación de Estudios.

Coordinats per Manuel Alvar (1923-2001).

Primer volum publicat el 1962.

García Mouton, P. (coord.), Fernández-Ordóñez, I., Heap, D., Perea, M.-P., Saramago, J. i Sousa, X. (2016). ALPI-CSIC [www.alpi.csic.es], edición digital de Navarro Tomás, Tomás (dir.), Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Consultat a http://alpi.csic.es

Atles d’una família lingüística

ALiR, Atlas Linguistique Roman

«Le projet, né en 1987 à l’initiative du Centre de Dialectologie de Grenoble, a bénéficié dès son lancement, du soutien des spécialistes parmi les plus connus des différents domaines romans, réunis en un Comité international de parrainage. L’objectif de l’AliR est la réalisation d’un Atlas de deuxième génération, interprétatif, concernant la totalité des variétés dialectales de l’Europe romane (le réseau comprend 1037 points), sous leurs différents aspects (lexical, phonétique, phonologique, morpho-syntaxique).»

Présentation. ALIR, Atlas Linguistique Roman. Grenoble: Centre de Dialectologie de Grenoble, Unversité Stendhal. Consultat a http://dialecto.u-grenoble3.fr/ALIR/alir.htm

Contini, M. (2010). ALIR, Atlas Linguistique Roman. Grenoble: Centre de Dialectologie de Grenoble, Unversité Stendhal. Consultat a http://dialecto.u-grenoble3.fr/ALIR/alir.htm

Macroatles

ALE, Atlas Linguarum Europae

«The origins of this project date back in 1965, when the realisation of a European linguistic atlas was proposed at The Geolinguistics International Congress in Marburg. The project came into being in 1970 under UNESCO guidance and it represents the first and so far the only research project of such dimensions in the domain of linguistics; the project was approved of at the initiative of The Royal Science Academy in the Netherlands in 1976.
The Introduction to the Atlas Linguarum Europae was issued in Assen in 1975, followed by The First Questionnaire in 1976 and by The Second Questionnaire in 1979. Thus, The European Languages Atlas exists for over a quarter of a century. The first fascicle from the first volume was issued in 1983 at Van Gorcum Publishing House in Assen and it includes both maps and linguistic commentaries. Once the fifth fascicle appeared in 1997, at the initiative of the president Mario Alinei the publishing of the atlas has been done by the Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato Publishing House in Rome.»

Backgound information. ALE, Atlas Linguarum Europae. Bucharest: Institute of Linguistics, Romanian Academy. Consultat a http://www.lingv.ro/index.php?option=com_content&view=article&id=81&Itemid=107

Saramandu, N. (2016). ALE, Atlas Linguarum Europae. Bucharest: Institute of Linguistics, Romanian Academy. Consultat a http://www.lingv.ro/index.php?option=com_content&view=article&id=81&Itemid=107

Elaboració d’un atles lingüístic

Delimitació de la zona estudiada.

Determinació dels punts d’enquesta.

Definició dels criteris de selecció dels informants.

Definició dels materials lingüístics.

Preparació d’un qüestionari per a obtenir els materials lingüístics.

Els parlants patrimonials

Els investigadors es posen en contacte amb l’administració de cada localitat per a escollir un parlant representatiu.

L’informant (parlant patrimonial) ha de tenir característiques similars en totes les localitats.

Els questionaris

INFORMADOR
Nombre y apellido
Naturaleza
Edad
Profesión
¿Sabe leer?
Naturaleza del padre
Naturaleza de la madre
Residencias y viajes
Fecha de la investigación
Investigador
Transcripción del nombre del lugar
Nombre dialectal de los habitantes
Nombre del habla local

Heap, D. (2003). Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. London, Ontario: Laboratoire de Linguistique théorique et appliquée, University of Western Ontario.

L’entrevista

«Si quieres registrar la palabra cabeza, tienes que preguntar algo como ¿si me tomo una aspirina es porque me duele la...? o para la palabra piel, ¿por encima de la carne tenemos la...?»

García Mouton, P. (1994). Lenguas y dialectos de España. Madrid: Arco/Libros.
Transcripció de les respostes al qüestionari de l’ALPI - Barcelona

Transcripció de les respostes al qüestionari (ALPI, província de Barcelona)

Heap, D. (2003). Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. ALPI searchable database. London, Ontario: Laboratoire de Linguistique théorique et appliquée, University of Western Ontario.

Els mapes

Distribució d’alguns trets del balear

Veny, J. (2002). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia) (13a ed. revisada i augmentada). Palma de Mallorca: Editorial Moll. (Obra original publicada el 1978)

Paraula zagal a l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía

García Mouton, P. (1990). El estudio del léxico en los mapas lingüísticos. A F. Moreno Fernández (Ed.), Estudios sobre variación lingüística. (p. 27-75). Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones, Universidad de Alcalá de Henares.

Les isoglosses

Isoglossa: línia que en un atles lingüístic assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un fenomen lingüístic determinat.

Els feixos d’isoglosses poden servir per separar llengües o dialectes.

Isoglosses de la frontera entre en català oriental i l'occidental;

Navarro, P. (1999). Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 26, 91–105. Consultat a https://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/ view/295578

Isoglosses septentrionals del valencià

Veny, J. (2002). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia) (13a ed. revisada i augmentada). Palma de Mallorca: Editorial Moll. (Obra original publicada el 1978)

tornar al principi

La dialectologia i altres disciplines lingüístiques

Sociolingüística

Contribució a l’estudi de les diferències condicionades per l’edat o per l’estrat social.

Establiment d’una metodologia de l’enquesta.

Morfologia i sintaxi

Estudi de la distribució geogràfica de fenòmens morfològics o sintàctics.

Història de la llengua

Contribució a l’estudi de la fragmentació lingüística.

tornar al principi

La variació geogràfica


La variació geogràfica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: