El significat en la paraula


Semàntica


Relacions de sentit entre unitats lèxiques

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.


Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I. La informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 83-138). Barcelona: Ariel.

Contrastos binaris

Antonímia

Antònims o contraris.

Relació entre dos termes entre els quals hi ha termes intermedis —gradació— per cobrir el camp: oposició graduable.

alt / baix
ample / estret
gran / petit
jove / vell
fred / calent

Complementarietat

Complementaris o contradictoris.

Relació entre dos termes que cobreixen la totalitat del camp, de manera que un terme pressuposa la negació de l’altre: oposició no graduable.

mort / viu
cert / fals
mascle / femella
Complementarietat: viu o mort

Complementarietat

Inversió

Relació entre dos termes que mostren una inversió d’arguments.

comprar / vendre
preguntar / respondre
pare / fill
professor / alumne
metge / pacient

Contrastos no binaris

Incompatibilitat

La tria d’un membre del conjunt exclou els altres.

Cicles.

Dies de la setmana
Mesos de l’any

Rangs.

Qualificacions
Jerarquia militar
Numerals

Relacions d’implicació

Hiponímia i hiperonímia

Relació d’implicació en la qual un terme genèric (hiperònim; superordinat) n’inclou d’altres més específics (hipònims).

Relació d’inclusió.

Base de l’estructuració dels camps semàntics i de les jerarquies lèxiques.

Hipònims i hiperònim

Hipònims i hiperònim

Sinonímia

Relació simètrica.

(cat.)

avar / gasiu
Si un individu és avar, també és cert que és gasiu i, si un individu és gasiu, també és cert que és avar

(esp.)

hermoso / bello
Si una cosa és «hermosa», també és cert que és «bella» i, si una cosa és «bella», també és cert que és «hermosa»

Relació transitiva.

(cat.)

content / cofoi / joiós
Si «content» és un sinònim de «cofoi» i «cofoi» és un sinònim de «joiós», «content» és un sinònim de «joiós»

(esp.)

terminado / acabado / finalizado
Si «terminado» és un sinònim ’«acabado» i «acabado» és un sinònim de «finalizado», «terminado» és un sinònom de «finalizado»

Sinonímia completa: identitat de significat.

Sinonímia total: identitat de contextos d’utilització.

Sinonímia total i completa

Identitat de significat i de contextos d’utilització entre les dues unitats.

en efecte / efectivament
de manera ràpida / ràpidament
portar / dur

Sinonímia no total no completa

No hi ha identitat total de contextos d’utilització ni identitat completa de significat.

ocupat / enfeinat

Sinonímia no total i completa

Identitat completa de significat, però no hi ha una identitat total de contextos d’utilització: connotacions i factors relacionats amb el registre (nivell de llengua) o amb la variació geogràfica.

(cat.)

otitis / mal d’orella
oftalmòleg / oculista

(esp.)

morir / palmarla
enfadar / cabrear

Geosinònims:

(cat.)

roig - vermell
poal - galleda

(esp.)

conducir - manejar
coche - carro

(ang.)

lift - elevator
biscuit - cookie

Multiplicitat de significat

Polisèmia

Intersecció en un mateix element lèxic de significats amb certa proximitat (origen únic).

Ampliació del significat d’una forma.

Boca: part del cos
Boca d’un volcà, boca del port, boca d’un riu, boca d’incendis, boca de metro

Coll: part del cos
Coll d’una ampolla, part més estreta entre dues muntanyes

Homonímia

Coincidència en una mateixa forma lèxica de diversos significats amb independència semàntica (sense origen comú).

(cat.)

gat: ‘animal/eina’

(esp.)

banco: ‘per seure/per guardar diners’

(fr.)

louer: ‘llogar/lloar’

(ang.)

ears: ‘orelles/espigues’

Les paraules homònimes apareixen en entrades diferents dels diccionaris; els diferents sentits d’una paraula polisèmica apareixen a la mateixa entrada.

Homonímia i polisèmia

Homonímia i polisèmia

Homofonia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa realització fonètica.

(esp.)

vaca - baca: [ˈbaka]

(fr.)

verre ‘vidre’ - vert ‘verd’ - vers ‘vers’ - ver ‘cuc’ - vair ‘pell d’esquirol’: [vɛʀ]

Homografia

Coincidència de més d’un significat en una mateixa forma ortogràfica.

(esp.)

banco: ‘per seure/per guardar diners’

(cat.)

gat: ‘animal/eina’
tornar al principi

Significat central i significat perifèric

Significat central, bàsic o focal

Relacionat amb la denotació; significat prototípic; significat més freqüent.

Significat perifèric

Extensió del significat central.

Entrada de la paraula boca al DRAE

Boca

Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (Vigesimotercera ed.). Madrid: Espasa Calpe. Consultat a http://dle.rae.es

Entrada de la paraula mano al DRAE
Entrada de la paraula mano al DRAE
Entrada de la paraula mano al DRAE

Mano

Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (Vigesimotercera ed.). Madrid: Espasa Calpe. Consultat a http://dle.rae.es

tornar al principi

Relacions paradigmàtiques de significat entre unitats lèxiques

Camps semàntics, camps conceptuals, camps associatius, camps nocionals i famílies derivatives

Camps semàntics

Conjunt de nocions representat per un grup de paraules de la llengua.

«Els camps semàntics o conceptuals són conjunts de relacions conceptuals referides a la realitat, les quals s’estructuren per mitjà de lexemes. D’una banda, el seu significat es pot descompondre en trets conceptuals. De l’altra, cal entrendre que tot camp semàntic té associat un o diversos camps lèxics» (p. 107).

Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I. La informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 83-138). Barcelona: Ariel.
Camp semàntic dels estats civils

es pot definir per mitjà dels trets [+HUMÀ, +ADULT, <ESTAT>]
solter, casat, vidu, divorciat, separat

Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I. La informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 83-138). Barcelona: Ariel.

Camp semàntic dels seients

El mateix camp semàntic es pot estructurar de manera diferent segons la llengua.

peix pez
pescado

Camps conceptuals

Conjunt de paraules agrupades de manera referencial o extralingüística.

Trier, J. (1931). Der deutsche Wortschatz im Sinnberzirk des Verstandes. Die Geschichte eines sprachlichen Feldes. Heidelberg: Winter.

Wîstheit ‘sabiduria’, Kunst ‘art’, List ‘artifici’ i Wissen ‘saber’ en l’alemany dels segles XIII i XIV

Camps associatius

Conjunt de paraules evocades per un mot determinat.

Bally, C. (1940). L’arbitraire du signe, valeur et signification. Le Français Moderne, 8(3), 193-206.

boeuf

taureau, vache, corne, ruminer
labourage, charrue, joug
force, ténacité, travail patient
lenteur, paresse, passivité

Être fort comme un boeuf - Ser fuerte como un toro

Camps nocionals

Conjunt de paraules relacionades amb un concepte clau o testimoni d’una societat.

Art i Tècnica en el segle XVIII francès segons Matoré, 1950

Art i Tècnica en el segle XVIII francès
Matoré, G. (1950). La méthode en lexicologie. Domaine français. Paris: Didier.

Guiraud, P. (1985). La sémantique (8ème ed.). Paris: Presses Universitaires de France. (Obra original publicada el 1955)
Guiraud, P. (1960). La semántica. México: Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada el 1955)

Famílies derivatives

Conjunt de paraules amb un radical comú formades per derivació.

Casa, caseta, casal, casolà

Camps lèxics

Conjunt de paraules que es poden commutar en un context que especifica les característiques pertinents del camp de què es tracta.

Els animals domèstics

«X és un animal que es reprodueix en els dominis de l’home»
Els àpats

«Ahir em van convidar a fer un X»

El camp es pot estructurar en:
- ordenat / no ordenat en el temps
- que precedeix a altres menjades / que no les precedeix
- que es fa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / de matinada

Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
«un camp lèxic és un conjunt de lexemes en el sistema d’una llengua que cobreix una àrea conceptual mitjançant les relacions de sentit que s’hi estableixen» (p. 110).

Espinal, M. T. i Mateu, J. (2002). Lexicologia I. La informació semàntica de les unitats lèxiques. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 83-138). Barcelona: Ariel.
tornar al principi

L’estructuració del lèxic

Lèxic hereditari o patrimonial

Lèxic que forma part d’una llengua des dels orígens.

Lèxic adquirit, préstecs o manlleus

Elements lèxics procedents d’una altra llengua.

Anglicismes (procedents de l’anglès).

(cat.)

esport, club
(esp.)

yate, turista

Americanismes (procedents de les llengües indígenes americanes).

(esp.)

maíz, papa (‘patata’)

Arabismes (procedents de l’àrab).

(cat.)

duana, llimona
(esp.)

alforja, albaricoque

Castellanismes (procedents del castellà).

(cat.)

borratxo, tarda

Catalanismes (procedents del català).

(esp.)

alioli, forastero, mercería

Gal·licismes (procedents del francès).

(cat.)

bitllet, menú
(esp.)

galante, interesante

Germanismes (procedents de l’alemany o d’altres llengües germàniques).

(cat.)

guerra, fang
(esp.)

cobalto, níquel

Italianismes (procedents de l’italià).

(cat.)

violí, aquarel·la
(esp.)

novela, ópera

Traduccions literals (loan shift, loan translation)

(ang.)

Handbook: (manualis = ‘hand’) + (liber = ‘book’)

Monday: (dies = ‘day’) + (lunae = ‘moon’)

Shukla, S. i Connor-Linton, J. (2006). Language change. A R. W. Fasold, i J. Connor-Linton (Eds.), An introduction to language and linguistics. (p. 275-310). Cambridge: Cambridge University Press.

Els préstecs es poden adaptar a la fonologia de la llengua receptora.

Préstecs de l’anglès al castellà

/h/ → /x/ (hippy)

/dʒ/ → /ʝ/ (jazz)

/ʌ/ → /a/ (pub)

/v/ → /β̞/ (heavy)

/s+C/ → /es+C/ (spray)

/lk+C/ → /l+C/ (walkman)

Gómez Capuz, J. (2001). Estrategias de integración fónica de los anglicismos en un corpus de español hablado: Asimilación, compromiso y efectos estructurales. ELUA. Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 15, 51-86. Consultat a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1006581

Lèxic creat o neologismes

Derivació

Derivació

Composició

Composició

Truncació

Processos fonològics d’elisió

Afèresi

(cat.)

Anton [ənˈt̪ɔn] → [ˈt̪ɔn]
Meritxell [məɾiˈtʃeʎ] → [ˈtʃeʎ]
(esp.)

autobús [au̯t̪oˈβ̞us] → [ˈbus]

Apòcope

(esp.)

televisor [t̪eleβ̞iˈsoɾ] → [ˈt̪ele]
metropolitano [met̪ɾopoliˈt̪ano] → [met̪ɾo]
micrófono [miˈkɾofono] → [ˈmikɾo]
Beatriz [beaˈt̪ɾiθ] → [ˈbea]

Fusió

Creuament
Blending

(ang.)

mo[torway] + [ho]tel → motel
mo[dulator] + dem[odulator] → modem
work + a[lco]holic → workaholic
span[ish] + [en]glish → spanglish
ph[one] + [sn]ubbing → phubbing

(esp.)

Marí[a] [Lui]sa → Marisa
Marí[a] [Isa]bel → Maribel
Ma[r]í[a] Te[resa] → Maite
portu[gués] + [espa]ñol → portuñol

bro[ma] + [ro]mance → bromance
Con su guardaespaldas Ed Sheenan tiene un ‘bromance’ (El Periódico, 19 d’abril de 2018)

Acronímia

(cat.)

Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida → SIDA → sida, sidós, sidosa

Siglació

(esp.)

Partido Popular → PP → pepero
(cat.)

Candidatura d’Unitat Popular → CUP → cupaire
tornar al principi

Lèxic, lexicó, diccionari i terminologia

Lèxic i lexicologia

Lèxic

Conjunt d’unitats lèxiques —lexemes, mots— d’una llengua.

Lexicologia

Estudi del lèxic d’una llengua.

Lexicó o component lèxic

Component de la gramàtica que correspon al conjunt d’elements lèxics d’una llengua amb l’especificació de les seves propietats fonològiques, sintàctiques i semàntiques.

Reflecteix la competència lèxica dels parlants.

Entrada del lexicó: pes

Representació fonològica
Categoria lèxica.
Contingut semàntic

Espinal, M. T. i Ynglés, M. T. (2002). L’estudi del lèxic i el significat a la gramàtica. A M. T. Espinal (Ed.), Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració. (p. 21-82). Barcelona: Ariel.

El vell admirava el mar
*El mar admirava el vell

Admirar només pot combinar-se amb un subjecte amb el tret semàntic [+humà]

El mar captivava el vell
*El vell captivava el mar

Captivar exigeix un objecte directe amb el tret [+humà]

Entrades del lexicó: admirar i captivar
Cabré, T. i Rigau, G. (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (p. 18)

Lexicó mental

Conjunt organitzat d’elements lèxics amb la seva representació fonològica, categorització sintàctica, significat i condicionaments pragmàtics que posseeix el parlant per tal de produir i entendre enunciats.

Diccionari i lexicografia

Diccionari

Repertori (tancat) de les unitats lèxiques de la llengua.

Lexicografia

Branca aplicada de la lexicologia que s’ocupa de la confecció de diccionaris.

Estructura del diccionari

Macroestructura

Conjunt d’entrades del diccionari.

Lema: forma que figura com a principal a l’entrada del diccionari; considerada fent abstracció de la variació morfològica.

Remissions: entrades que remeten a altres entrades.

Microestructura

Conjunt d’informació associada a cada lema.

Etimologia, pronunciació, informació gramatical, camp del saber, vigència cronològica, delimitació geogràfica, sociolecte, registre, variants ortogràfiques, definició i accepcions, exemples, compostos sintagmàtics, locucions, expressions lexicalitzades, notes sobre l’ús.

Tipus de diccionaris

Diccionaris normatius
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

Institut d’Estudis Catalans. (2009). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Edicions 62.

Diccionaris de dubtes, dificultats o incorreccions
Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española

Seco, M. (1986). Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española (9a ed.). Aguilar: Madrid.

Diccionaris descriptius, diccionaris sincrònics o diccionaris d’ús
Le petit Robert

Robert, P. (1972). Le petit Robert. Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Paris: Société du Nouveau Littré.

Diccionario del español actual

Seco, M., Andrés, O. i Ramos, G. (1999). Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.

Diccionaris històrics, diccionaris etimològics
Diccionaris parcials

Diccionaris de dialectalismes.

Diccionaris d’estrangerismes.

Diccionaris d’arcaismes.

Diccionaris de neologismes.

Diccionaris d’un registre o d’un sociolecte.

Diccionaris de pronunciació.

Diccionaris d’aprenentatge

Diccionaris escolars.

Diccionaris ortogràfics.

Diccionaris per a estrangers.

Diccionaris terminològics.

Diccionari ortogràfic de la llengua catalana

VOX. (1993). Diccionari ortogràfic de la llengua catalana. Barcelona: Biblograf.

Collins COBUILD English language dictionary

Sinclair, J. (Ed. in chief). (1993). Collins COBUILD English language dictionary. London: Harper Collins. (Obra original publicada el 1987)

Diccionaris segons l’ordenació dels lemes

Diccionaris semasiològics: ordenació alfabètica dels lemes.

Diccionaris onomasiològics: ordenació dels lemes per conceptes.

Diccionaris ideològics.

Diccionaris sintagmàtics

Diccionaris de construcció i règim.

Diccionaris combinatoris.

Diccionaris de col·locacions.

Diccionaris de frases fetes, de locucions o d’expressions lexicalitzades.

Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo

Bosque, I. (Dir.). (2004). Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo. Madrid: Ediciones SM.

Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo

Bosque, I. (Dir.). (2004). Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo. Madrid: Ediciones SM.

DiCE. Diccionario de colocaciones del español

Alonso Ramos, M. (s.d.). DiCE. Diccionario de colocaciones del español. A Coruña: Facultade de Filoloxía, Universidade da Coruña. Consultat a http://www.dicesp.com/

DiCE. Diccionario de colocaciones del español

Alonso Ramos, M. (s.d.). DiCE. Diccionario de colocaciones del español. A Coruña: Facultade de Filoloxía, Universidade da Coruña. Consultat a http://www.dicesp.com/

Oxford dictionary of current idiomatic English

Cowie, A. P., Mackin, R. i McCaig, I. R. (1983). Oxford dictionary of current idiomatic English. Volume 2: Phrase, clause and sentence idioms. Oxford: Oxford University Press.

Dictionary of English phrasal verbs and their idioms

McArthur, T. i Atkins, B. (1974). Dictionary of English phrasal verbs and their idioms. London: Collins.

Diccionaris paradigmàtics

Diccionaris de sinònims.

Diccionaris d’antònims.

Diccionari manual de sinònims i antònims

VOX. (1992). Diccionari manual de sinònims i antònims (6a ed.). Barcelona: Biblograf.

Diccionaris inversos.

Diccionaris de freqüències.

Diccionaris segons les llengües

Diccionaris monolingües.

Diccionaris bilingües.

Diccionaris plurilingües.

Diccionario básico español-maya, maya-español

Bastarrechea, J. R., Yah Pech, E. i Briceño Chel, F. (1992). Diccionario básico español-maya, maya-español. Mérida: Maldonado.

Xarxes lexicosemàntiques

Organització del lèxic a partir de relacions de sentit.

WordNet, Department of Computer Science, Princeton University
https://wordnet.princeton.edu/

EuroWordNet Project. Basque, Catalan, English, Galician, Spanish
http://adimen.si.ehu.es/cgi-bin/wei/public/wei.consult.perl

EuroWordNet

EuroWordNet. Barcelona: Centre de Llenguatge i Computació, Universitat de Barcelona.

EuroWordNet

EuroWordNet. Barcelona: Centre de Llenguatge i Computació, Universitat de Barcelona.

EuroWordNet: hiperònims de casa

Hiperònims de «casa»
EuroWordNet. Barcelona: Centre de Llenguatge i Computació, Universitat de Barcelona.

EuroWordNet: hipònims de casa

Hipònims de «casa»
EuroWordNet. Barcelona: Centre de Llenguatge i Computació, Universitat de Barcelona.

Llengua d’especialitat i terminologia

Llengua d’especialitat

Mitjans lingüístics propis d’un camp de coneixement o d’una disciplina.

Terminologia

Estudi de les nocions pròpies de les llengües d’especialitat i de les seves denominacions.

tornar al principi

Semàntica


El significat en la paraula
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: