El concepte de paraula i les classes de paraules


Morfologia


Criteris de definició de la paraula

Paraules ortogràfiques

La paraula com a unitat entre dos espais en blanc.

Problemes:

(esp.)

sin embargo – apenas
me los das – dámelos
(esp.)

vamos aver
q voi aver si coincidimos ok?
haver q t parece lo q e pensao
(romanès)

bărbat ‘home’ - bărbatul ‘l’home’ - bărbatii ‘els homes’
carte ‘llibre’ - cartele ‘el llibre’ - carţile ‘els llibres’
stea ‘estrella’ - steaua ‘l’estrella’ - stelele ‘les estrelles’

Escandell, M. V. (2011). La morfología. A M. V. Escandell (Ed.), Invitación a la lingüística (p. 127–162). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces – Universidad Nacional de Educación a Distancia.

La pausa potencial

Utilització de la competència dels parlants per a definir possibles pauses entre elements.

«Todo segmento de oración limitado por puntos sucesivos en los que es posible hacer una pausa constituye, por lo tanto, una palabra» (p. 169).

Hockett, C. F. (1958). A course in modern linguistics. New York: Macmillan.
Hockett, C. F. (1971). Curso de lingüística moderna (E. Gregores i J. A. Suárez, Trad.). Buenos Aires: Editorial Universitaria de Buenos Aires. (Obra original publicada el 1958)
Charles Hockett
Charles F. Hockett (1916–2000)
(Font de la imatge: Gair, J. W. (2006). Charles Francis Hockett 1916–2000. A biographical memoir. Washington, DC: National Academy of Sciences. Consultat a http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/hockett-charles.pdf)

Problemes:

(esp.)

«1) el artículo y el sustantivo: /elkár̄o/ el carro, /lasmésas/ las mesas, /elamóR/ el amor, etc.
2) el pronombre átono y el elemento que en la cadena hablada viene a continuación de él o al que se une: /ledixéroN ke sekomjése elpáN/ le dijeron que se comiese el pan, /dile kebéNga/ dile que venga.
3) el adjetivo y el sustantivo o viceversa: /el pér̄obláNko/ el perro blanco.
4) el sustantivo y el complemento determinativo: /el pér̄odeluís/ el perro de Luis.
5) los tiempos compuestos de los verbos: /ékomído muí biéN/ he comido muy bien.
6) los elementos constitutivos de las perífrasis o frases verbales: /émosdexádodesér nosótros mísmos/ hemos dejado de ser nosotros mismos.
7) el adverbio y su verbo, adjetivo o adverbio: /pasároNbiéN losmásdestakádosalúNnos/ pasaron bien los más destacados alumnos.
8) la conjunción y la parte del discurso que introduce: /xuáN ipédro/ Juan y Pedro.
9) la preposición con su término: /la káma deaNtónio/ la cama de Antonio, /bói koNxuáN/ voy con Juan» (p. 373).

Quilis, A. (1999). Tratado de fonología y fonética españolas (2a ed.). Madrid: Gredos.

La unitat de significat

Unió entre un significat i un conjunt de sons a la qual es dona una utilització gramatical.

Problemes:

(cat.)

inmillorable – que no es pot millorar
(esp.)

su media naranja

La distribució

La paraula com a forma lliure o forma independent mínima.

«Las formas que se presentan como oraciones son formas libres o independientes … una forma independiente que está constituida enteramente por dos o más formas menos independientes …. . . es una frase. Una forma independiente que no es una frase es una palabra. Una palabra, entonces, es una forma independiente que no está constituida enteramente de formas menos independientes (dos o más); en resumen, una palabra es una forma libre o independiente» (p. 211).

Bloomfield, L. (1933). Language. New York: Holt, Rinehart & Winston.
Bloomfield, L. (1964). Lenguaje (A. F. Ada de Zubizarreta, Trad.). Prólogo y bibliografía complementaria por Alberto Escobar. Lima: Universidad Nacional Mayor de San Marcos. (Obra original publicada el 1933)
Leonard Bloomfield
Leonard Bloomfield (1887–1949)
(Font de la imatge: Yale University, Linguistics Department. (s.d.). Leonard Bloomfield. Consultat a https://ling.yale.edu/history/leonard-bloomfield)

Problemes:

articles, demostratius

La cohesió interna

Mobilitat i inseparabilitat.

Morfemes que apareixen en un ordre constant.

Impossibilitat d’inserir un nou element dins d’una paraula.

Problemes:

(cat.) el bon nen
(romanès) bărbatul ‘l’home’

Marques fonològiques

L’accent en les llengües d’accent fix, l’harmonia vocàlica i les restriccions fonotàctiques com a marques de frontera entre paraules.

Problemes:

(esp.)

Grups accentuals formats per més d’una paraula: [elˈkaro] el carro, [iˈpeð̞ɾo] y Pedro, [konˠxu̯ˈan] con Juan
(cat.)

Compostos amb accent principal i secundari: [ˌbenəs̪ˈt̪a] benestar, [ˌpɔɾt̪əˈβ̞ɛu̯] portaveu
tornar al principi

El concepte de paraula

Element de referència a la realitat més petit que es dona a la llengua.

Unitat comunicativa que identifica el parlant des del punt de vista geogràfic, social, generacional i cultural.

Component del sistema lingüístic.

La paraula com a component del sistema lingüístic
«Per a la teoria lingüística, una paraula és una unitat del component lèxic de la gramàtica que constitueix una entrada de diccionari. Globalment pot ser descrita com una unitat de forma, de significat i de distribució» (p. 40).

Cabré, T. (1994). A l’entorn de la paraula I. Lexicologia general. València: Universitat de València.
(Font de la imatge: Universitat Pompeu Fabra, Institut de Lingüística Aplicada, Grup IULATERM. (s.d.). Espai M. Teresa Cabré Castellví. Consultat a https://www.upf.edu/web/teresa-cabre)
tornar al principi

Classes de paraules

Bosque, I. (2015). Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias (2a ed.). Madrid: Síntesis.

(Font de la imatge: Ignacio Bosque. (s.d.). Consultat a https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/)

Criteris per a la definició de classes de paraules

Criteris morfològics

Marques flexives

Paraules amb marques de flexió.

verbs, noms, adjectius, articles, pronoms

Paraules sense marques de flexió.

preposicions, conjuncions, adverbis

Tonicitat

Formes tòniques.

noms, adjectius, adverbis, verbs

Formes àtones.

articles, pronoms àtons, possessius, alguns auxiliars

Independència sintàctica i tonicitat

Formes clítiques: formes àtones que es recolzen en una altra forma tònica.

Formes no clítiques: formes tòniques que poden aparèixer de manera independent.

Criteris semàntics

Classificació en funció del significat.

Problemes:

(esp.)

hermoso (adjectiu), hermosura (nom): referides a una qualitat
(cat.)

témer (verb), tenir por: mateix significat

Criteris sintàctics

Distribució o capacitat d’ocupar una posició en l’estructura sintàctica.

(cat.)

[En Joan / fer esport] és bo
En Joan és [bo / aquell / metge / el que ha portat el paquet]

Classes de paraules

Categories variables o invariables

Definides en funció de si admeten flexió o no l’admeten.

Paraules variables.

adjectius, noms, verbs, articles, pronoms

Paraules invariables.

preposicions, adverbis, conjuncions, interjeccions

Classes obertes o tancades

Definides en funció de la possibilitat de creació de paraules noves per derivació o composició.

Classes obertes.

noms, adjectius, verbs, adverbis

Classes tancades.

articles, pronoms, preposicions, conjuncions

Categories plenes o buides

Plenes: amb contingut (significat) lèxic que representa un concepte.

noms, adjectius, verbs

Buides: sense significat lèxic, amb significat gramatical.

preposicions, conjuncions

Categories majors o menors

Categories majors: categories obertes, amb contingut (significat) lèxic, poden portar complements.

Categories menors: categories tancades, sense contingut (significat) lèxic, no poden portar complements.

tornar al principi

Morfologia


El concepte de paraula i les classes de paraules
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: