Tipologia fonològica: elements suprasegmentals
❯ El to
Els dos tons més freqüents en els inventaris recollits a PHOIBLE 2.0 són el to alt /˦/ i el to baix /˨/, seguits del to mitjà /˧/.
| To | Nombre d’inventaris |
Percentatge d’inventaris |
| ˦ | 552 | 18 % |
| ˨ | 545 | 18 % |
| ˧ | 300 | 10 % |
| ˦ ˨ | 143 | 5 % |
| ˨ ˦ | 121 | 4 % |
| ˥ | 79 | 3 % |
Els 6 tons més freqüents en els inventaris recollits a PHOIBLE 2.0. Els tons de contorn estan transcrits com a combinacions dels símbols emprats per als tons de nivell.
Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org
A PHOIBLE 2.0 el nombre màxim de tons documentat en un inventari és de 10.
| Nombre de tons | Nombre d’inventaris |
| 10 | 2 |
| 9 | 4 |
| 8 | 10 |
| 7 | 7 |
| 6 | 25 |
| 5 | 60 |
| 4 | 123 |
| 3 | 217 |
| 2 | 181 |
Distribució del nombre de tons en els 3 020 inventaris recollits a PHOIBLE 2.0
Moran, S. i McCloy, D. (Ed.). (2019). PHOIBLE 2.0. Max Planck Institute for the Science of Human History. https://phoible.org
Llengües amb sistemes tonals simples: presenten un contrast entre dos tons, generalment entre un to alt i un to baix.
Llengües amb sistemes tonals complexos: presenten un contrast entre més de dos tons.
| Sistema tonal | Nombre de llengües |
| Sense tons | 307 |
| Sistema tonal simple | 132 |
| Sistema tonal complex | 88 |
| Nombre total de llengües | 527 |
Nombre de llengües no tonals, amb un sistema tonal simple i amb un sistema tonal complex en una mostra de 527 llengües del World Atlas of Language Structures Online.
Maddieson, I. (2013). Tone. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/13
|
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)
|
Tipologia fonològica: estudis específics sobre el to
❯ L’accent
|
(Font de la imatge: Leiden University. (s. d.). Rob Goedemans. https://www.universiteitleiden.nl/en/staffmembers/rob-goedemans#tab-1)
|
(Font de la imatge: University of Connecticut. (s. d.). Harry van der Hulst. https://harry-van-der-hulst.uconn.edu
)
|
La classificació tipològica de les llengües en funció de l’accent es basa en la regularitat de la seva posició en la paraula.
|
(Font de la imatge: Matthew Gordon. (s. d.). University of California Santa Barbara, Department of Linguistics. http://gordon.faculty.linguistics.ucsb.edu)
|
L’accent primari sempre es troba a la mateixa síŀlaba de la paraula.
Sis posicions possibles de l’accent primari en la paraula:
| Posició de l’accent | Nombre de llengües |
| Sense accent fix | 220 |
| Accent a la primera síŀlaba | 92 |
| Accent a la segona síŀlaba | 16 |
| Accent a la tercera síŀlaba | 1 |
| Accent a l’antepenúltima síŀlaba | 12 |
| Accent a la penúltima síŀlaba | 110 |
| Accent a l’última síŀlaba | 51 |
| Nombre total de llengües | 502 |
Posició de l’accent primari en la paraula en les llengües d’accent fix en una mostra de 502 llengües del World Atlas of Language Structures Online..
Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Fixed stress locations. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/14
La posició de l’accent primari varia segons l’estructura fonològica de la síŀlaba i la posició de la síŀlaba en la la paraula.
Quantity-sensitive, sensibles a la quantitat o weight-sensitive, sensibles al pes.
La posició de l’accent ve donada per l’estructura interna de la síŀlaba, que determina el que s’anomena el ‘pes siŀlabic’. En aquest cas, la posició de l’accent en cada paraula depèn de dos factors:
En la classificació de les llengües amb l’accent condicionat per la quantitat s’estableix una divisió entre:
També anomenades ‘llengües amb accent lèxic’ o ‘llengües amb accent contrastiu’.
La posició de l’accent és una propietat intrínseca de cada paraula
abkhaz, hixkariana.
| Posició de l’accent | Nombre de llengües |
| En la finestra en el marge esquerra de la paraula: accent a la primera o a la segona síŀlaba | 37 |
| En el marge esquerra de la paraula: implica la tercera síŀlaba | 2 |
| En la finestra en el marge dret de la paraula: accent a l’última o a la penúltima síŀlaba | 65 |
| En el marge dret de la paraula: implica l’antepenúltima síŀlaba | 27 |
| En qualsevol posició en la paraula | 54 |
| En la finestra en el marge dret de la paraula i en qualsevol posició en la paraula | 8 |
| Sense accent predictible | 26 |
| Accent fix (no condicionat pel pes siŀlàbic) | 281 |
| Nombre total de llengües | 500 |
Tipus i nombre de llengües amb accent variable en una mostra de 500 llengües del World Atlas of Language Structures Online..
Goedemans, R. i van der Hulst, H. (2013). Weight-sensitive stress. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/15
Tipologia fonològica: estudis específics sobre l’accent
|
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)
|
Distinció entre tres tipus d’estructura siŀlàbica en les llengües:
| Estructura siŀlàbica | Nombre de llengües |
| Estructura siŀlàbica simple | 61 |
| Estructura siŀlàbica moderadament complexa | 274 |
| Estructura siŀlàbica complexa | 151 |
| Nombre total de llengües | 486 |
Nombre de llengües segons la seva estructura siŀlàbica en una mostra de 486 llengües del World Atlas of Language Structures Online.
Maddieson, I. (2013). Syllable structure. A M. S. Dryer i M. Haspelmath (Ed.), The world atlas of language structures online. Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. https://wals.info/chapter/12
Percentatge de llengües en les que apareixen estructures siŀlàbiques diferents de CV (Consonant-Vocal) en la mostra de 100 llengües del World Atlas of Language Structures Online.
Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
Nombre de llengües que presenten diferents nombres de consonants a l’atac (Onset) i a la coda si’àbiques segons la World Phonotactics Database.
Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
| Nombre de consonants a l’atac | |||||
| Una | Dues | Tres | Total | ||
| Nombre de consonants a la coda |
Zero | 8 | 6 | 0 | 14 |
| Una | 28 | 20 | 1 | 49 | |
| Dues | 5 | 13 | 6 | 24 | |
| Tres | 2 | 0 | 8 | 10 | |
| Total | 43 | 39 | 15 | 97 | |
Nombre de llengües i nombre màxim de consonants que poden aparèixer a l’atac i a la coda siŀlàbiques en la mostra de 100 llengües del World Atlas of Language Structures Online.
Gordon, M. K. (2016). Phonological typology. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199669004.001.0001
(C)V: una consonant optativa a l’atac, seguida d’una vocal en el nucli.
→ 12,5 % (61 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.
|
(Font de la imatge: Maddieson, I. (2011). Ian Maddieson personal webpage. http://www.unm.edu/~ianm/index.html)
|
CVC: una consonant a l’atac, seguida d’una vocal en el nucli i d’una consonant a la coda.
CCV: dues consonants a l’atac seguides d’una vocal en el nucli.
CCVC: dues consonants a l’atac seguides d’una vocal en el nucli i d’una consonant a la coda.
La segona consonant pertany habitualment a la classe de les líquides (laterals y ròtiques) o a la classe de consonants aproximants (/j/ o /w/).
→ 56,5 % (274 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.
Major llibertat en la combinació de consonants en l’atac.
Tres o o més consonants en l’atac.
Dues o més consonants en la coda.
→ 30,9 % (151 llengües) de les 486 llengües considerades en el World atlas of language structures online.
Tipologia fonològica: estudis específics sobre la síŀlaba
Tipologia fonològica: estudis específics sobre elements suprasegmentals
