L’anàlisi fonològica


Fonologia


Objectius de l’anàlisi fonològica

Definició de l’inventari de fonemes.

Identificació dels al·lòfons dels fonemes inventariats.

Determinació dels factors que condicionen l’aparició dels al·lòfons.

Identificació del tipus de distribució dels fonemes i dels al·lòfons.

Descripció i explicació dels processos fonològics que afecten els fonemes i els al·lòfons.

tornar al principi

Mètode de l’anàlisi fonològica


Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica

Arbre de decisió per a l’anàlisi fonològica.

Adaptat de Carnie, A. (2000). [bnik] Knowledge of sounds. Consultat a https://slideplayer.com/slide/4034004/

Prova dels parells mínims

Permet definir l’inventari de fonemes.

Parells mínims

Relacions distribucionals

Permeten descriure la distribució dels fonemes i dels al·lòfons.

Les relacions distribucionals

Neutralització

Processos fonològics de neutralització

Arxifonema

Concepte propi de la fonologia estructuralista.

Forma resultant de la neutralització d’una oposició fonològica.

Transcrit amb majúscules.

(esp.)
puerta /ˈpueR.t̪a/ → [ˈpu̯er.t̪a], [ˈpu̯eɾ.t̪a], [ˈpu̯eɹ.t̪a]
carne /ˈkaR.ne/ → [ˈkar.ne], [ˈkaɾ.ne], [ˈkaɹ.ne]
tornar al principi

Exemple d’anàlisi fonològica

Fricatius i oclusius en grec modern

Fromkin, V., Rodman, R. i Hyams, N. (2003). An introduction to language (7th ed.). Boston, MA: Heinle.

Victoria Fromkin
Victoria Fromkin (1923–2000)
(Font de la imatge: Prof. Victoria Fromkin. (1997). Consultat a https://linguistics.ucla.edu/people/fromkin/fromkin.htm)
Robert Rodman
Robert Rodman (1940–2017)
(Font de la imatge: Drescher, J. (2017, 4 de maig). This professor knew the language – and could zing you with it. The News & Observer. Consultat a https://www.newsobserver.com/news/local/news-columns-blogs/john-drescher/article148604619.html)

(Font de la imatge: University of California Los Angeles, Department of Linguistics. (n.d.). Nina Hyams. Consultat a https://linguistics.ucla.edu/person/nina-hyams/)

Dades

[kano] ‘fer’ [çeri] ‘mà’
[xano] ‘perdre’ [kori] ‘filla’
[çino] ‘abocar’ [xori] ‘balla’
[cino] ‘moure’ [xrima] ‘diners’
[kali] ‘encants’ [krima] ‘pena’
[xali] ‘difícil’ [xufta] ‘grapat’
[çeli] ‘anguila’ [kufeta] ‘bombons’
[ceri] ‘espelma’ [oçi] ‘no’
Consonants del grec modern

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

[c] oclusiu palatal sord

[k] oclusiu velar sord

[ç] fricatiu palatal sord

[x] fricatiu velar sord


Ladefoged, P. (2004). Vowels and consonants. An introduction to the sounds of languages (2nd ed.). Oxford: Blackwell. Consultat a http://www.phonetics.ucla.edu/course/chapter1/chapter1.html

International Phonetic Association. (2015). Full IPA chart. Consultat a https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart

Anàlisi

Estudiant les dades es troben els següents parells mínims:

[kano] ‘fer’ ~ [xano] ‘perdre’

[kali] ‘encants’ ~ [xali] ‘difícil’

[kori] ‘filla’ ~ [xori] ‘balla’

[krima] ‘pena’ ~ [xrima] ‘diners’

[çino] ‘abocar’ ~ [cino] ‘moure’

[çeri] ‘mà’ ~ [ceri] ‘espelma’

Els contrastos entre [k] ~ [x] i [c] ~ [ç] són distintius; canviant un segment per un altre, varia el significat de la paraula.

Els contrastos entre [x] ~ [ç] i [k] ~ [c] no són distintius, ja que no es troben parells mínims en les dades.

Per determinar si existeixen segments en distribució complementària, s’analitza el context d’aparició:

[k] (oclusiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [r]

[x] (fricatiu velar) apareix abans de [a], [o], [u], [r]

[c] (oclusiu palatal) apareix abans de [i], [e]

[ç] (fricatiu palatal) apareix abans de [i], [e]

Per tant:

Oclusius: [k] (velar) es troba en distribució complementària amb [c] (palatal)

Fricatius: [x] (velar) es troba en distribució complementària amb [ç] (palatal)

Els dos segments oclusius (palatal i velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Els dos segments fricatius (palatal i velar) són al·lòfons d’un mateix fonema.

Criteri de similitud fonètica:

[c] i [k] són oclusius no anteriors (palatal i velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

[ç] i [x] són fricatius no anteriors (palatal i velar), més semblants entre ells que un oclusiu i un fricatiu.

D’aquesta anàlisi es pot concloure que:

/k/ és un fonema amb dos al·lòfons:

/x/ és un fonema amb dos al·lòfons:

En les llengües, els sons velars sovint es converteixen en palatals davant de vocals anteriors; per aquest motiu, les formes velars es seleccionen com les bàsiques per a la definició del fonema: /k/ i /x/.

El procés es podria formular amb una regla fonològica (simplificada) mitjançant trets distintius:

Regla d’assimilació en grec modern
tornar al principi

Fonologia


L’anàlisi fonològica
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: