Sistemes de representació gràfica de la llengua


Els sistemes d’escriptura


Sistemes bàsics d’escriptura

Moreno Cabrera, J. C. (2005). Las lenguas y sus escrituras. Tipología, evolución e ideología. Madrid: Síntesis.

(Font de la imatge: Juan Carlos Moreno Cabrera. (s.d.). A Gran enciclopèdia catalana. Consultat a https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-21449636.xml)

Sistemes logogràfics

Un símbol (logograma) pot representar morfemes, lexemes o paraules senceres.

λóγoς ‘paraula’ + γράμμα ‘signe escrit’.

Sistemes basats en pictogrames: imatges dels objectes que representen.

Pictogrames asteques

Pictogrames asteques

Pictogrames asteques (nàhuatl).

Lo, L. (1996–2012). Aztec. Consultat a http://www.ancientscripts.com/aztec.html

Sistemes basats en ideogrames: pictogrames (estilitzats amb el pas del temps) que representen conceptes.

ἰδέα ‘aspecte’, ‘forma’, ‘idea’ + γράμμα ‘signe escrit’.

Ideogrames de l’escriptura xinesa

Ideogrames de l’escriptura xinesa

Ideogrames xinesos.

Lo, L. (1996–2012). Chinese. Consultat a http://www.ancientscripts.com/chinese.html

Sistemes logofonogràfics

Escriptura cuneïforme mesopotàmica

Escriptura cuneïforme

Escriptura cuneïforme.

Lo, L. (1996–2012). Cuneiform. Consultat a http://www.ancientscripts.com/cuneiform.html

«Els logogrames són signes que corresponen a una o diverses paraules i són l’ús més arcaic dels signes cuneïformes. … Els fonogrames són signes amb una lectura fonètica determinada. En el cas de l’escriptura cuneïforme, les lectures fonètiques dels signes són sempre sil·làbiques, excepte els signes que tenen lectures vocàliques. … Els determinatius són signes introduïts pels escribes per ajudar a llegir amb correcció els signes que marquen. En realitat, són signes que pròpiament no s’han de llegir. … Els marcadors semàntics són uns altres signes que ajuden a llegir correctament els signes o paraules que acompanyen. Els marcadors semàntics, coneguts també com a determinatius o classificadors, indiquen a quin camp semàntic pertany el signe o la paraula que acompanyen» (p. 25–26).

Feliu, L. (2007). L’escriptura cuneïforme. Barcelona: Editorial UOC.
(Font de la imatge: Lluís Feliu [Perfil a Academia.edu]. (s.d.). Consultat el 5 d’octubre de 2018, a https://ub.academia.edu/LluisFeliu)

Escriptura jeroglífica egípcia

Logogrames o ideogrames:

𓉐   pr   ‘casa’ 𓇳      ‘sol’
𓂻   íw   ‘caminar’ 𓅭   sꞫ   ‘ànec’

Fonogrames:

Fonogrames unilíters o monoconsonàntics (31) - representen un so:

𓊪   p 𓂋   r
𓆑   f 𓅓   m

Fonogrames bilíters o biconsonàntics (més de 100) - representen dos sons seguits que apareixen en el mateix ordre i pertanyen a la mateixa paraula:

𓎠   nb 𓏠   mn
𓅭   sꞫ 𓇓   sw

Fonogrames trilíters o triconsonàntics (uns 50, 20 emprats habitualment) - representen tres sons seguits que apareixen en el mateix ordre i pertanyen a la mateixa paraula:

𓋹   ʿnḫ 𓄤   nfr
𓆣   ḫpr 𓊹   nṯr

Determinatius:

𓏤   indica que un fonograma s’ha de llegir com a un logograma
𓏞𓀀   sẖ   ‘escriba’
𓏞𓏜   sẖ   ‘escriure’, ‘escriptura’
𓅐𓏏𓁐   mwt   ‘mare’
𓅐𓏏𓅆   mwt   ‘mare divina’

Exemple de lectura:

Exemple de lectura d’escriptura jeroglífica egípcia

Transliteració:

𓇋 𓏠 𓈖 𓏏 𓅱 𓏏 𓋹
mn n t w t ʿnḫ

𓈖 (n) és un complement fonètic de 𓏠 (mn).

imn (ἰmn) és una transposició honorífica.

twtʿnḫἰmn

Pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta. Text en egipci (escriptura jeroglífica i escriptura demòtica) i en grec.

Budge, E. A. W. (1922). The Rosetta stone. London: The British Museum. Consultat a http://ia601407.us.archive.org/11/items/rosettastone00budgrich/rosettastone00budgrich.pdf

Sistemes fonogràfics

φoνή ‘so’, ‘veu’ + γράμμα ‘signe escrit’.

Un símbol representa sons, que poden ser síl·labes o un segment (vocal o consonant).

Sistemes fonogràfics sil·làbics (sil·labogràfics)

Un símbol representa una síl·laba.

Sil·labaris hiragana i katakana de l’escriptura japonesa

Sil·labari hiragana de l’escriptura japonesa

Sil·labari hiragana.

Lo, L. (1996–2012). Japanese. Consultat a http://www.ancientscripts.com/japanese.html

Sil·labari cherokee (Estats Units)

Sil·labari cherokee

Sil·labari cherokee.

Lo, L. (1996–2012). Cherokee. Consultat a http://www.ancientscripts.com/cherokee.html

Sil·labari cree (Canadà).

Sil·labari vai (Libèria).

Sistemes fonogràfics fonemogràfics

Un símbol representa un segment vocàlic o consonàntic.

Tradicionalment anomenats «sistemes alfabètics».

Sistemes fonogràfics (fonemogràfics) consonàntics vocal-diacrítics

Un símbol representa un so consonàntic i les vocals es representen amb signes diacrítics.

Abjad: urdú, persa, paixtu, caixmiri, alifat àrab, alefat hebreu, etc.

Abjad urdú

Abjad urdú.

Ager, S. (1998–2018). Urdu. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/urdu.htm

Abjad àrab

Alifat àrab – consonants.

Ager, S. (1998–2018). Arabic. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/arabic.htm

Abjad àrab: diacrítics vocàlics

Alifat àrab – diacrítics vocàlics.

Ager, S. (1998–2018). Arabic. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/arabic.htm

Abjad hebreu

Alefat hebreu – consonants.

Ager, S. (1998–2018). Hebrew. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/hebrew.htm

Abjad hebreu: diacrítics vocàlics

Alefat hebreu – diacrítics vocàlics.

Ager, S. (1998–2018). Hebrew. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/hebrew.htm

Sistemes fonogràfics (fonemogràfics) vocal-consonàntics

Un símbol representa una consonant acompanyada d’una vocal inherent (en general, «a»).

Abugida: nagari (hindi), tibetà, etiòpic, tàmil, bengalí, malabar, telugu, tai, birmà, etc.

Abugida hindi

Abugida nagari (hindi).

Ager, S. (1998–2018). Hindi. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/hindi.htm

Abugida tibetà

Abugida tibetà.

Ager, S. (1998–2018). Tibetan. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/tibetan.htm

Abugida etiòpic
Abugida etiòpic

Abugida etiòpic.

Ager, S. (1998–2018). Ge’ez script. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/ethiopic.htm

Sistemes fonogràfics (fonemogràfics) vocàlics-consonàntics

Un símbol representa un segment vocàlic o consonàntic.

Alfabets grec, llatí, armeni, georgià, ciríl·lic, etc.

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic.

Ager, S. (1998–2018). Cyrillic script. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/cyrillic.htm

Alfabet armeni

Alfabet armeni.

Ager, S. (1998–2018). Armenian. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/armenian.htm

Alfabet georgià

Alfabet georgià.

Ager, S. (1998–2018). Georgian. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/georgian.htm

Alfabet adlam
Alfabet adlam

Alfabet ADLaM, emprat per a escriure el fula.

Ager, S. (1998–2018). Adlam. Consultat a https://www.omniglot.com/writing/adlam.htm

Sistemes subfonogràfics

La forma dels signes representa algunes característiques dels sons com el lloc i el mode d’articulació.

Hangûl coreà

Escriptura coreana: consonants

Hangûl coreà – consonants.

Ager, S. (1998–2018). Korean. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/korean.htm

Escriptura coreana: vocals

Hangûl coreà – vocals.

Ager, S. (1998–2018). Korean. Consultat a http://www.omniglot.com/writing/korean.htm

tornar al principi

El sorgiment de l’escriptura fonogràfica

El «principi del jeroglífic»

Un mateix signe es fa servir per a qualsevol paraula pronunciada com la que originàriament representa el signe.

En una llengua, la paraula que significa ‘creu’ es pronuncia [tuk] i s’escriu amb el logograma .
En la mateixa llengua, la paraula que significa‘ abella’ també es pronuncia [tuk].
Pel principi del jeroglífic, la paraula que significa ‘abella’ s’escriu amb el logograma que es fa servir per a la paraula que significa ‘creu’, , ja que tenen la mateixa forma fonètica.
Principi del jeroglífic: Yemas de Santa Teresa, la flor de Ávila

El principi del jeroglífic.

𓂋   r   ‘boca’ (logograma) 𓁷   ḥr   ‘cara’ (logograma)
𓂋   r   ‘cap a’ (fonograma) 𓁷   ḥr   ‘a’ (fonograma)

El principi del jeroglífic – Escriptura jeroglífica egípcia.

El principi acrofònic

Principi del «primer so».

Un so es representa mitjançant el símbol que representa l’objecte el nom del qual comença amb aquest so.

En una llengua, la paraula que significa ‘creu’ es pronuncia [tuk] i s’escriu amb el logograma .
Per a representar la consonant [t] en qualsevol paraula aquesta llengua, es fa servir el signe , que passa a tenir el valor de la consonant inicial la paraula [tuk] (‘creu’) i es converteix, per tant, en un fonograma que representa el so [t].
𓂋   r   ‘boca’ 𓁷   ḥr   ‘cara’
rn   rn   ‘aigua’ hrt   ḥrt   ‘cel’

El principi acrofònic – Escriptura jeroglífica egípcia.

Les primeres escriptures fonogràfiques

«Los primeros pasos hacia la escritura alfabética parecen haber tenido lugar en los inicios del segundo milenio a.C. No hay seguridad respecto al orden de los hechos y la fecha precisa, pero se han descubierto un cierto número de inscripciones en el Sinaí y en Palestina (y llamadas protosinaítico o protocananeo) en las que parece que el modo de escritura egipcia ha sido convertido en un sistema alfabético. … Los textos en cuestión fueron conocidos por primera vez a través de una serie de cortas inscripciones de c. 1700 a.C. en adelante, grabadas por mineros de las minas de turquesas de Serabit al-Jadim, en el Sinaí. … Básicamente, la nueva escritura … utiliza la palabra semita, no la egipcia, para el objeto del pictograma original como punto de partida y utiliza la primera letra de esa palabra como valor del signo. Así, el dibujo de una casa significó «casa». Casa en la lengua semita occidental era bēt. Por tanto, el pictograma para «casa» se usaba para la consonante b. … queda patente, mediante la comparación de las letras con los mucho mejor conocidos escritos fenicios, que el fenicio es el descendiente directo del protosinaítico/protocananeo. … la escritura hebrea, aramea y griega dependen, por lo menos según la opinión usual, del fenicio. Del griego vienen nuestro alfabeto latino y la escritura cirílica (rusa), y del arameo provienen la escritura árabe y la mayoría de las escrituras usadas en la India. Así, del alfabeto protosinaítico/protocananeo provienen los sistemas de escritura de una gran proporción de los modernos pueblos del mundo, con China como la principal excepción» (p. 235–237).

Healey, J. F. (2003). El alfabeto primitivo (J. L. Rozas, Trad.). A Leyendo el pasado. Antiguas escrituras del cuneiforme al alfabeto (p. 221–282). Madrid: Akal. (Obra original publicada el 1990)
(Font de la imatge: John Healey [Perfil a ResearchGate]. (s.d.). Consultat el 5 d’octubre de 2018, a https://www.researchgate.net/profile/John_Healey)
Relació històrica entre els principals sistemes d’escriptura

Relació històrica entre els principals sistemes d’escriptura

Healey, J. F. (1990). The early alphabet. London: The Trustees of the British Museum. (p. 61).

Merlo, P. (2008–2017). Proto-sinaitico – ca. XVIII–XIV sec. a.C. A MNAMON, Antiche scritture del Mediterraneo. Guida critica alle risorse elettroniche. Pisa: Laboratorio di Storia, Archeologia, Epigrafia, Tradizione dell’antico, Scuola Normale Superiore. Consultat a http://mnamon.sns.it/index.php?page= Scrittura&id=25

Merlo, P. (2008–2017). Proto-cananeo – ca. XVII–X sec. a.C. A MNAMON, Antiche scritture del Mediterraneo. Guida critica alle risorse elettroniche. Pisa: Laboratorio di Storia, Archeologia, Epigrafia, Tradizione dell’antico, Scuola Normale Superiore. Consultat a http://mnamon.sns.it/index.php?page=Scrittura&id=53

tornar al principi

Els sistemes d’escriptura


Sistemes de representació gràfica de la llengua
Joaquim Llisterri, Departament de Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona

Last updated: